Les primeres dents a canviar-se són els incisius centrals inferiors, seguits pels incisius centrals superiors. La situació prèvia en les dents de llet serà la que determinarà la forma del canvi als permanents.

Cal tenir en compte que l’erupció dental de les dents permanents implica una mida considerablement més gran que les temporals i, per tant, una situació d’espaiament entre les dents temporals facilitarà l’erupció de les dents permanents. No obstant això, per aconseguir-ho, s’ha de produir un engrandiment complementari en el sector anterior per assegurar la correcta posició de totes les dents permanents.


Gairebé un any després d’iniciar-se el recanvi dental en els nens, erupcionen els incisius laterals definitius. Aquests dents es formen en una posició més lingual respecte als centrals i es van posicionant més cap endavant per erupcionar al costat dels incisius centrals.

En situacions de manca d’espai, no poden posicionar-se al costat dels centrals i erupcionen més enrere, produint un petit apinyament d’1-2 mm. Aquest apinyament fisiològic normalment es va reduint durant el desenvolupament, i els laterals acaben alineant-se amb els centrals.

Cal recordar que és important que hi hagi un control del recanvi dental per part de l’ortodoncista a partir dels 6 anys i que es facin visites periòdiques per detectar precoçment qualsevol anomalia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *